Tu óptica en Barcelona

Salut visual

La miopía

Qué es la miopía?

La miopía es l'estat refractiu de l'ull en el que la imatge dels objectes procedent de l'infinit óptic (més de 5 metres) es forma davant la retina i no exactament sobre ella.

 

Símptomes

  • Visió borrosa de lluny.
  • Parpalleig dels ulls. Com a mecanisme de defensa, alguns pacients miops entretanquen els ulls amb la finalitat de disminuir els cercles de difusió i així millorar la seva visió.
  • En ocasions pateix mals de cap
  • S'ha de tenir especial compte amb els nens i observar les seves postures i accions com apropar-se al televisor a la poca estona d'haber-li manat que es situés més lluny, no veure bé la pissarra. Solen ser bons estudiants, prefereixen llegir o realitzar activitats a l'interior tranquils  i participen menys en "jocs de pati" o les carreres a l'aire lliure.

 

Correcció

Com ja hem dit, en un ull miop, les imatges es formen davant de la retina i per corretgir-ho tindrem que col·locar davant de l'ull una lent que ens porta a la retina aquesta imatge. I aixó ho fa una lent negativa o divergent, quina principal característica física es que es més ampla pels costats que per el centre. Es per aixó pel que quant més petita sigui la montura escollida, més prims seran els cristals.

 

Causes

Per qué pot formar-se la imatge abans de la retina, y no en el seu lloc?

Hi han moltes causes. Les més habituals poden ser: Un excès de longitud de l'ull, o un excès de potència dels mitjans transparents del mateix degut, per exemple a un canvi a la curvatura de la córnea, o a un canvi en l'índex de refracció d'algun d'aquests que podria estar causat per algun trastorn metabólic.

 

Es hereditaria la miopía?

Es podría dir que la miopía té un component hereditari. Es a dir que es més probable que de pares miops surtin fills miops, que no de pares no miops. Encara que realment l'herència que rebem és la predisposició a la miopía.

 

Teoríes

Hi han teoríes molt diverses sobre la formació de la miopía, la més extesa és la de la miopía escolar. Quan un ull té la predisposició a ser miop, es fará miop en el moment en que se li exigeixi un esforç visual en visió próxima superior a l'habitual. Aixó normalment succeeix en l'época de l'escolarització i es por aixó pel que solen aparèixer miopíes en aquestes edats. L'ull es fa miop simplement per a que l'esforç en visió propera sigui menor. Es a dir, es sacrifica visió de lluny per a obtenir major comoditat de prop.

Un dubte que pot sortir es si realment es convenient corregir al nen amb la totalitat de la miopía. Es diuen moltes coses de si "no es bo posar-li tot per a que no s'acostumi i forci una mica més la vista" o al contrari "posar-li tot per a que vegi bé i no tingui que forçar".  Si lo compensem tota la miopía al nen, ternaríem a la situació anterior, i si l'ull "dona de si", es fará encara més miop. Per aixó es recomana corregir una mica menys del total de la miopía, per a donar comoditat per a la visió de prop. Fins i tot, en determinats casos es sol corregir amb lents bifocals, amb una graduació per a lluny i una altra per a prop, peró aixó no es pot generalitzar i sempre dependrá de cada cas concret.

En resum, es pot dir que la miopía és l'adaptació del sistema visual a la visió de prop, doncs l'ull humà està preparat per a una activitat esencialment a distància, con la possibilitat d'adaptar-se, per l'acomodació, a la visió próxima.

 

Es pot curar la miopía?

La miopía no es una enfermetat, pel que no es pot "curar", es pot corregir o compensar mitjançant ulleres o lents de contacte.

També hi ha alguns métodes per a "eliminar" la miopía evitant l'us de lents correctores. Antigament s'habían utilitzat técniques com la de la extracció de la córnea per a congelar-la y així poder moldear la seva curvatura i reduir la miopía, o la queratotomía radial consistent en realitzar petites incisions radials en la córnea per a aplanar-la i reduir la seva potència. Aquests métodes han evolucionat fins a la técnica més utilitzada avui en día consistent en moldear la córnea pero mitjançant láser.

Peró, ¿es convenient operar-se? Primer hi ha que dir que cada caso es diferent i que es fa imprescindible el fer-se examinar i aconsellar per un oftalmóleg de total confiança per a un mateix. La meva opinió personal és que depen. El cert es que els unics inconvenients que es plantejen són els propis de qualsevol intervenció quirúrgica, la qual no deixa de ser una "agresió" a un ull sa. Un altre “risc” que hi ha que tenir en compte es que encara falta constatar el comportament d'una córnea operada tras un llarg període de temps. També s'ha de considerar la possibilitat de que no sempre s'aconsegueix una reducció del 100% quedant un rest de miopía o astigmatisme.

Por una altra banda hi ha que mirar com pot millorar la qualitat de vida, en especial als pacients amb altes miopíes de cinc o sis dioptríes, que no poden ni llevar-se a prendre un vas d'aigua en meitat de la nit sense posar-se les ulleres.


El millor, es fer una valoració dels pros i contres de cada cas personal per poder tomar una decisió, recordant que cada persona y cada ull es diferent, i el que li ha anat bé al veí, no té per qué anar igual a altres.


Una altra possibilitat es l'extracció del cristal·lí i la implantació en el seu lloc d'una lent intraocular compensant la potència dióptrica del mateix restánt-li el valor de la miopía. Aquesta técnica (la mateixa que s'utiliza per a operar de cataractes) sol utilitzar-se quant la miopía del pacient es bastant elevada i les possibilitats d'éxit mitjançant el láser son mínimes o nulas.

Existeix un altre métode per a "eliminar" la miopía, la ortoqueratología, técnica que consisteix en variar la curvatura de la córnea de contacte adaptant lents de contacte més planes del que és realment necessari, per a d'aquest mode aplastar la córnea i variar la seva curvatura. El seu inconvenient es la memoria de la córnea, que tendeix a recuperar la curvatura original, fent-se precis tornar periódicament al tractament amb les lents.

 

Quan s'atura la miopía?

En aquest tema, com en la majoría relatius al comportament del cos humà, no hi ha una regla exacta i predictible al cent per cent. Sembla llógic pensar que al acabar el desenvolupament la miopía no avançará més. I de fet succeeix així a quasi la majoría dels casos. Peró tampoc es extrany, que es donin pujades importants de la miopía quan ja s'ha deixat bastant enrere la finalització del desenvolupament. Cada ull i cada persona són diferents, e influeixen molts factors, des dels purament físics fins als propis de l'entorn, o fins i tot de la propia ocupació.

 

Com a qualsevol cas, un examen visual periódic a càrrec d'un professional apropiat es fa absolutament imprescindible des d'una edat primerenca.